logomans2

Projecte intergeneracional d'Educació Profigurativa

Què és PRO-RIES?

La Facultat d'Educació, Psicologia i Treball Social (FEPTS) estableix com a objectiu estratègic integrar les relacions intergeneracionals i profiguratives en l'educació superior a través del Projecte Intergeneracional d’Educació Profigurativa (Pro-Ries).

El projecte se centra en la importància de les relacions entre diferents generacions, fomentant interaccions significatives entre professorat i estudiantat dels graus i màsters de la FEPTS. Així, es pretén superar el fenomen de l'edatisme, que discrimina per raó d'edat, i combatre la soledat no desitjada, promovent una major cohesió social. La implementació d’aquest projecte respon a la necessitat de crear un nou contracte social que valori la diversitat d’edats com a recurs pedagògic, enriqueixi l'experiència educativa i promogui el benestar emocional i social de tots els participants, tot establint un ambient d'aprenentatge més inclusiu i respectuós.

Contacte


Fidel Molina Luque
Catedràtic del Departament de Psicologia, Sociologia i Treball Social
fidel.molinaluque@udl.cat

Joan Tahull Fort
Professor lector del Departament de Psicologia, Sociologia i Treball Social
joan.tahull@udl.cat

Justificació

La Universitat de Lleida, a través de la seva Facultat d'Educació, Psicologia i Treball Social (FEPTS), té l’oportunitat de convertir-se en un referent en l’educació intergeneracional. Amb l’augment de la població d’edat avançada i les noves dinàmiques socials, la necessitat d’un projecte que integri les diferents generacions es fa cada cop més evident. Aquest projecte no només busca combatre l'edatisme, és a dir, la discriminació per raó d’edat, sinó que també vol promoure la cohesió social, la inclusió i el respecte entre generacions.

La societat actual es caracteritza per una segregació generacional cada cop més marcada. Els joves sovint es troben aïllats en els seus cercles socials, limitats per la manca d’interacció amb persones de més edat, mentre que les persones grans poden experimentar soledat i marginació. Aquesta dinàmica crea un escenari en què es dificulta la creació de vincles interpersonals saludables i pot provocar una manca d’empatia entre generacions. La discriminació per raó d’edat és un problema que s’ha de combatre de manera decidida, i la universitat pot jugar un paper essencial en aquesta lluita. La FEPTS, com a institució educativa, té la responsabilitat i l’oportunitat de ser un motor de canvi social.

El projecte intergeneracional a la FEPTS pretén incorporar una perspectiva relacional i col·laborativa en l'educació. Aquesta perspectiva es fonamenta en la idea que la interacció entre generacions pot enriquir l'experiència educativa, creant un entorn on tots els membres se sentin valorats i respectats. Els objectius específics inclouen:

  1. Superar l’edatisme: Combatre els estereotips negatius associats a les diferents edats i fomentar una comprensió més profunda dels valors que cada generació pot aportar.
  2. Fomentar la cohesió social: Crear espais on les diferents generacions puguin interactuar, compartir experiències i aprendre les unes de les altres, enfortint així els vincles comunitaris.
  3. Promoure la inclusió: Assegurar que les veus de totes les generacions siguin escoltades, contribuint a una societat més justa i igualitària.

 

Per assolir els objectius del projecte, es proposen diverses accions que busquen integrar les relacions intergeneracionals en l'educació:

  1. Formacions específiques: Organitzar formacions dirigides tant al professorat com a l’estudiantat que abordin temes rellevants sobre les relacions intergeneracionals. Això inclou aspectes com l’empatia, la comunicació entre generacions i el valor de la diversitat d'edats. Aquestes formacions garantiran que els coneixements adquirits es puguin aplicar de manera transversal en diversos àmbits.
  2. Treballs de Fi de Grau i Màster: Fomentar que els estudiants desenvolupin Treballs de Fi de Grau (TFG) i Treballs de Fi de Màster (TFM) centrats en temàtiques relacionades amb les relacions intergeneracionals. Això no només contribuirà a la investigació en aquest àmbit, sinó que també permetrà als futurs professionals adquirir coneixements pràctics i aplicables en les seves carreres.
  3. Activitats Col·laboratives: Promoure que el professorat dissenyi activitats que impliquin la interacció amb persones de diferents edats. Això pot incloure projectes d'aprenentatge servei, en què els estudiants treballin en centres intergeneracionals, o seminaris teòrics i pràctics que facilitin la interacció entre generacions. Aquestes activitats no només enriquiran l’experiència educativa, sinó que també fomentaran el diàleg i l’intercanvi de coneixements entre estudiants i persones grans.

 

La implementació d'un projecte intergeneracional a la Universitat de Lleida és una necessitat urgent en l'actualitat. Mitjançant la formació i la interacció entre generacions, la FEPTS pot contribuir a construir una societat més justa, inclusiva i cohesionada. Aquesta iniciativa no només millorarà l'experiència educativa, sinó que també enfortirà el teixit social, permetent a les persones de totes les edats connectar, aprendre i créixer juntes.

A més, el projecte intergeneracional pot transformar la universitat en un espai d'aprenentatge i diàleg, on les veus de totes les generacions siguin escoltades i valorades. Aquesta transformació es pot aconseguir mitjançant la creació d’un ambient acadèmic que valori la diversitat i la inclusió, establint un model que pugui ser replicat en altres institucions d’educació superior.

El projecte intergeneracional no només té un impacte immediat sobre la comunitat universitària, sinó que pot generar un efecte a llarg termini en la societat. La formació de professionals amb una consciència social i intergeneracional ajudarà a construir una comunitat més empàtica i col·laborativa. A mesura que aquests professionals entrin al mercat laboral, podran aplicar els coneixements adquirits en les seves respectives disciplines, fomentant un ambient de treball més inclusiu i respectuós.

A més, les iniciatives intergeneracionals poden contribuir a la salut mental i emocional tant de les persones joves com de les més grans. La interacció entre generacions pot reduir la soledat, millorar el benestar emocional i incrementar la qualitat de vida. Això no només beneficia els individus, sinó que també potencia la salut comunitària en el seu conjunt.

En conclusió, la Universitat de Lleida, a través de la seva Facultat d'Educació, Psicologia i Treball Social, té la responsabilitat i l’oportunitat d’implementar un projecte intergeneracional que abasti i integri les necessitats de totes les edats. Aquest projecte no només lluita contra l'edatisme, sinó que també promou la cohesió social i la inclusió. Mitjançant formacions, projectes d’aprenentatge servei i activitats col·laboratives, la FEPTS pot esdevenir un model d’educació intergeneracional, creant un impacte positiu que transcendeixi la universitat i arribi a tota la comunitat.

Activitats

  • Premi, amb reconeixement especial, a la comunicació dels professors de la Universitat de Lleida, Dr. Fidel Molina-Luque i Dr. Joan Tahull Fort, presentada al XII Congreso Nacional y VI Internacional de Aprendizaje-Servicio Universitario a Palma de Mallorca del 25 al 27 de setembre de 2024, per part de la "iApS2030, Innovation UNIT in Sustainable Development, Health and Global Justice through Service-Learning":

La comunicació, titulada "Profiguració, Aprenentatge Servei i Sostenibilitat: les relacions intergeneracionals com a proposta educativa", va abordar el concepte de la "profiguració", un concepte que ressalta les relacions entre generacions amb l'objectiu de construir valors compartits, s'integra en l'Aprenentatge Servei com a proposta educativa per promoure la sostenibilitat. Aquesta metodologia educativa combina l'aprenentatge amb el servei a la comunitat, creant espais on joves i adults intercanvien coneixements, valors i experiències per afrontar reptes socials i mediambientals. En treballar junts, les diferents generacions es beneficien de l'aprenentatge mutu: els joves adquireixen habilitats socials i compromís cívic, mentre que els adults reforcen la seva experiència amb noves perspectives. Així, aquesta proposta educativa enforteix la cohesió social i fomenta una visió sostenible, impulsant una ciutadania activa i responsable envers el medi ambient i la societat. 

 

  • DIXIT Centre de documentació de Serveis Socials "Cicle de Lletres Socials"

El dijous 24 d’octubre va tenir lloc a la Sala de Juntes de la FEPTS la taula rodona-debat “Diàleg sobre Moriu-vos, d’Anna Maria Ricart Codina” dintre del Cicle de Lletres Socials (DIXIT Lleida, Centre de Documentació de Serveis Socials) amb la participació de les professores de la Facultat Anna Soldevila, Ramona Ribes, Núria Casado i Fidel Molina-Luque, i l’estudiantat d’Educació Social i Treball Social.

Moriu-vos dona forma teatral a la soledat no desitjada entre la gent gran, a la desaparició dels vincles, a l’abandonament per part dels fills/es, al deteriorament físic i a les condicions degradants que es poden viure a algunes residències de gent gran.

Al Diàleg es van compartir les impressions sobre Moriu-vos, com si fos un grup de lectura, de manera interdisciplinària: la literatura, la sociologia i l’acció socioeducativa.

 

  • Jornada ApS Fundació Bofill. “Avançant en la institucionalització de l’ApS a les universitats”. 18 de novembre. [més informació]
  • Curs per al professorat universitari, “L’aprenentatge servei a la Universitat: millora de la qualitat i compromís social en l’educació superior”. 24, 25, 26, 27 i 28 de febrer de 2025.
    Els professors Teresa Torres i Joan Tahull van impartir aquest curs destinat al professorat de diverses facultats de la Universitat de Lleida, comptant amb la participació de 19 docents. La formació va orientar i acompanyar els participants perquè poguessin aprofundir en l’Aprenentatge i Servei (ApS) i implementar-lo a l’aula. A més, es va abordar la temàtica de les relacions intergeneracionals (i profiguratives), aportant eines per fomentar aquesta pràctica educativa.
  • Conferència del Dr. Torralba: "El diàleg intergeneracional: una oportunitat per créixer", 24 de febrer.
    El Dr. Torralba va reflexionar sobre la importància de les relacions intergeneracionals (i profiguratives) per al creixement personal i l’enriquiment del coneixement, especialment a la Universitat. Estem en una societat individualista i, ara més que mai, el diàleg i l’intercanvi d’experiències entre joves, persones adultes i més grans impulsa la innovació i la saviesa. La interacció entre generacions fomenta la creativitat, la tolerància i la comprensió mútua, contribuint a consolidar comunitats més cohesionades.  Amb les relacions intergeneracionals (i profiguratives), cada persona té una visió més àmplia i profunda, que enriqueix la seva trajectòria vital i professional.

 

  • Conferència de la Dra. Paquita Sanvicen, professora jubilada, segona setmana de febrer, “Possibilitats i reptes per investigar les relacions intergeneracionals en l’educació social”.
    La professora va convidar els alumnes a desenvolupar un projecte d’investigació que abordés la importància i la necessitat de les relacions intergeneracionals (i profiguratives) en l’assignatura de Metodologia Qualitativa del Grau d’Educació Social. Per dur a terme aquesta tasca, va proporcionar eines metodològiques i recursos digitals per analitzar l’intercanvi d’experiències i coneixements entre generacions.
  • Setmana de la dona: "Cures i corresponsabilitat. Parlem-hi!" a càrrec de les professores jubilades de la UdL, Conxita Vendrell i Inés Polo.
    Dia i hora: 11 de març, d'11 a 12:30 hores.

    Les dues professores universitàries jubilades van compartir la seva experiència i reflexions sobre el paper de les cures en la nostra societat i la importància de les relacions intergeneracionals. A partir del seu recorregut acadèmic i vital, van analitzar com les cures han evolucionat al llarg del temps, fent un repàs tant històric com personal d’aquest àmbit.
    Les ponents van posar èmfasi en la necessitat de concebre les cures com una responsabilitat col·lectiva, més enllà dels rols de gènere tradicionals, i avançar cap a un model més equitatiu i sostenible. Durant el debat, el públic va participar activament, plantejant preguntes sobre els desafiaments actuals i el futur de les cures en la societat.
  • Bones Pràctiques Intergeneracionals i la Profiguració: el cas de la Guia CRENCO (Fundació Sant Joan de Déu)
    A càrrec: Sra. Sandra Díaz de la Fundació Sant Joan de Déu de Barcelona.
    Data: 6 de maig de 2025
    Hora: d'11 a 12 hores.
    Lloc: Sala de Juntes de la FEPTS.
    Es reflexionarà sobre Bones Pràctiques Intergeneracionals i la Profiguració, amb el cas de la Guia CRENCO, impulsada per la Fundació Sant Joan de Déu. La conferència serà a càrrec de la Sra. Sandra Díaz, experta en projectes intergeneracionals d’impacte. Amb una sòlida trajectòria en la creació d’espais de trobada entre generacions, la Sandra lidera el projecte “Recol·lectors de Felicitat: Créixer, Envellir, Compartir” (CRENCO), un model socioeducatiu innovador que fomenta la connexió i col·laboració entre persones sèniors, infants i joves a través de programes i activitats dissenyats a mida en escoles i centres per a persones grans. Aquesta sessió oferirà una oportunitat per conèixer de primera mà com la profiguració - la transmissió bidireccional de coneixement i valors entre generacions - pot contribuir a la construcció de comunitats més cohesionades i enriquidores per a totes les edats.
    L’activitat està adreçada a tot l’estudiantat, professorat i professionals de l’educació, la intervenció social i la salut, incloent-hi mestres, professorat de secundària, educadors/es socials, treballadors/es socials, psicòlegs/òlogues i psicopedagogs/ògues… Una cita imprescindible per a totes les persones interessades en la innovació educativa i social.

 

  • Sobre justícia intergeneracional: reflexions des de l’ètica
    A càrrec de la Dra. Begoña Roman, professora de filosofia de la Universitat de Barcelona. Més informació a: https://ca.wikipedia.org/wiki/Bego%C3%B1a_Rom%C3%A1n_Maestre
    Dia i hora: 4 de novembre 2025, d'11 a 13 hores.
    Lloc: Sala de Juntes de la FEPTS.

    La conferència oferirà una anàlisi sobre els reptes ètics que enfrontaran les societats en relació amb la justícia entre generacions. Dirigida al professorat universitari, convidarà a repensar les relacions intergeneracionals i la responsabilitat compartida per garantir equitat i sostenibilitat. La Dr. Roman reflexionarà sobre els principis i valors que haurien de guiar les polítiques públiques i les pràctiques educatives. Mitjançant aportacions teòriques i exemples pràctics, fomentarà el diàleg interdisciplinari per construir un futur més inclusiu i just, inspirant una reflexió crítica i compromesa amb la transformació social.

 

 

TFG i TFM

Seminaris teòrico-pràctics

  • Ribes Castells, Ramona Projecte: "Cartes a una desconeguda: relacions que transformen": Aquest projecte educatiu connecta joves amb persones grans a través de la correspondència epistolar, creant un espai intergeneracional d'aprenentatge i reflexió. Els estudiants exploren la història, vivències i records de les persones grans per desmuntar estereotips i prejudicis sobre l'envelliment. L'activitat inclou cartes, i una trobada presencial, fomentant vincles autèntics i un diàleg enriquidor que posa en valor la memòria històrica i el respecte a la individualitat.
  • Ribes Castells, Ramona Sobre envelliment, manca de finançament i escassetat de professionals: el repte de l'atenció a la gent gran amb dependència a Catalunya.
  • Roca Cabau, Guillem Presentació del projecte: L'arxiu ve a l'aula. Construint arxius històrics escolars pel treball competencial del futur professorat.

El projecte pretén construir arxius històrics virtuals escolars per al treball amb fonts primàries d'informació en l'ensenyament de la història en secundària mitjançant grups cooperatius.

Se centra en dos objectius generals basats en un treball transdisciplinari: 1) Promoure les competències tecnològica i informacional en el futur professorat de secundària a través de la construcció d'arxius històrics escolars digitals i 2) Desenvolupar processos didàctics basats en fonts primàries per a l'ensenyament de la Història en educació secundària.

La principal raó per donar a conèixer aquest projecte i els seus avenços durant els darrers anys és perquè intenta aportar innovacions educatives a l'ensenyament de la Història, tradicionalment caracteritzada pel seu caràcter memorístic i enciclopèdic. Es proposen innovacions que promoguin un aprenentatge significatiu, amb voluntat per reflexionar sobre la utilitat de la història en el context actual.

En el seminari es treballaran les següents competències:

- Reflexionar sobre les pràctiques d'aula per innovar i millorar la feina docent.

- Implementar noves tecnologies i tecnologies de la informació i la comunicació.

- Aplicar nocions essencials de pensament científic

- Adquirir hàbits i destreses per a l'aprenentatge autònom i cooperatiu i promoure'l entre els estudiants.

- Assumir la dimensió educadora de la funció docent i fomentar l'educació democràtica per a una ciutadania activa.

Professora: Dra. Isidora V. Sáez-Rosenkranz. Dates: segon quadrimestre.

  • Tahull Fort, Joan Coneixem i aprofundim en l'aprenentatge de les relacions intergeneracionals (i profigurativa)
  • Liñan Papaseit, Agustí Educació km 0

 

 

Recursos de consulta

  • Arizaga, Cecilia (2017). Sociología de la felicidad. Ed. Biblos.
  • Bauman, Zygmunt (2018). Amor líquido. Paidós.
  • Castellanos, Luís (2019). El lenguaje de la felicidad. Paidós.
  • Donati, Pierpaolo (2019). Sociología relacional de lo humano. Eunsa.
  • Freire, Bartolomé. (2017). La jubilación. Una nueva oportunidad. LID Editorial.
  • Giddens, Anthony.  (1995). Modernidad e identidad del yo. Península.
  • Golpe, Laura y Yuni, José (2012). Cuidado de personas mayores. Dones, responsabilidad y compromiso. Encuentro Grupo Editor.
  • Heller, Agnes. (1994). Sociología de la vida cotidiana. Península.
  • Molina, Fidel (2021). El nuevo contrato social entre generaciones. Elogio de la profiguración. Catarata.
  • Molina, Fidel (2021). Nos enfrentamos a una lucha entre generaciones? La profiguración y la sostenibilidad social. The Conversation. Consulta a: https://tuit.cat/wrkB0
  • Morin, Edgar (1993). Patria-tierra. Kairós.
  • Panikkar, Raimon (1997). Invitació a la saviesa. Proa.
  • Prada, Albino (2020). Caminos de incertidumbre. Catarata.
  • Sanvicén, Paquita (2021). Fidel Molina-Luque (2021). El nuevo contrato social entre generaciones. Elogio de la profiguración. Revista de Sociología de la Educación, 14(2). Consulta a: https://doi.org/10.7203/RASE.14.2.20934
  • Russell, Bertrand (1978). La conquista de la felicidad. Espasa Calpe.
  • Tahull, Joan (2024). ¿No escuchan los adolescentes, o no nos sabemos comunicar? The Conversation. Consulta a: https://tuit.cat/SbbGo
  • Tapia, María Nieves (2008). La solidaridad como pedagogía. Ciudad Nueva.
  • Urbano, Claudio y Yuni, José (2015). Esos cuerpos que envejecen. Editorial Brujas.
  • Vidal, José Maria (1996). Mundializacion. Icaria.
  • Yuni, José (comp.). (2011). La vejez en el curso de la vida. Encuentro Gruupo Editor.